Resum
Aquest article analitza l’impacte i la recepció del sistema d’exàmens imperials xinès en la cultura hispànica dels segles XVI i XVII, prenent com a eix l’obra influent de Juan González de Mendoza. A través del testimoni de cronistes com Martín de Rada, es descriu com el model de selecció dels «loytias» —com s’esmentaven a les primeres fonts hispàniques— o mandarins, basat en el mèrit acadèmic i la virtut confuciana en lloc del llinatge, va fascinar una Europa estamental. El text detalla l’estructura rigorosa d’aquestes oposicions i l’ideal de «bon govern» que van projectar cap a la cort de Felip II. Finalment, es contrasta aquesta visió idealitzada amb la realitat històrica de les pràctiques de frau i se subratlla com la Xina va funcionar com un mirall polític i una utopia administrativa per a la Monarquia Hispànica.

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Drets d'autor (c) 2026 La Notaría
